dimarts, 30 de novembre de 2010

Eduard Valentí Fiol

M’agrada que els meus estudiants, curs rere curs, puguin llegir aquestes paraules que són a l’inici de la Gramàtica llatina de Valentí Fiol: “Estudiar el llatí és alhora estudiar l’idioma dels nostres avantpassats, la font de la nostra llengua actual i el vincle de parentiu que l’uneix amb les altres llengües modernes de l’occident d’Europa, especialment el portuguès, el castellà, el francès, l’italià i, en certa mesura, l’anglès. És, a més, estudiar el vehicle de la cultura europea moderna i el mitjà de què s’ha servit en el curs dels segles, i també el mitjà de què se serveix encara avui l’Església Romana per exercir la seva autoritat i la seva doctrina.”
Es commemoren uns quants centenaris d’escriptors, aquest any 2010. Caldria afegir-hi el centenari del naixement del llatinista Eduard Valentí Fiol, nascut a Pals el 19 de gener de 1910. Va morir amb només 61 anys. La seva obra roman ben viva entre nosaltres. Els meus estudiants encara estudien la morfologia i la sintaxi llatina a partir dels seus manuals, d’una gran claredat. Li devem també un treball imprescindible, Els clàssics i la literatura catalana moderna. Carles Riba, Joan Maragall i Torras i Bages hi són estudiats a fons amb connexions rigoroses a la literatura antiga i europea. No en va Antoni Comas el va definir com “un crític de la talla d’un E. R. Curtius.” Va ser membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC, des de 1968. Va traduir Ciceró, Cèsar, Lucreci, Sèneca. 
Vaig fer la fotografia, a Roma, el mes de novembre de l’any 2009.

7 comentaris:

  1. Amb les seves paraules, Fiol il.lumina el camí que ens duu a conèixer els nostres avantpassats, els "déus lars"!

    ResponElimina
  2. Sempre he guardat la seva Gramàtica Llatina i el seu prestigiós nom em porta també el record de la seva filla, ja morta, Helena Valentí, excel·lernt traductora de l'anglès.
    Salutacions!

    ResponElimina
  3. Tots els avantpassats, ben bé, Teresa!

    Quin bona feina que va fer amb la seva gramàtica, que bé que la conservis, Glòria!

    ResponElimina
  4. No he llegit això fins avui, gràcies per les vostres paraules!

    Sempre és un plaer sentir que el treball de molta gent encara no s´ha perdut en l´oblit.


    Andrea (filla de l´Helena i néta de l´Eduard)

    ResponElimina
  5. Quina il·lusió que em fa aquesta visita, Andrea! Eduard Valentí Fiol és un referent i un far per a tots aquells que ens dediquem al món clàssic. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  6. Sra. Vilallonga, no ens coneixem.
    He trobat el seu blog dedicat a Eduard Valentí Fiol, cercant el seu nom a Google.
    Jo també guardo els llibres de Llatí i grec del Batxillerat.Vaig tenir l'honor de ser alumne de Eduard Valentí Fiol durant quatre anys. Aleshores es començava el Llatí a segon i vaig fer lletres. Comprendrà amb això dues coses: que sóc nena de post-guerra i de Reus, ja que si coneix la seva biografia, sap que va ser castigat per Franco pel seu catalanisme i degradat de catedràtic de Llatí de la Universitat de Barcelona a professor d'Institut i desterrat a Reus. Jo, involuntàriament, em vaig gaudir d'aquest càstig tremendament injust. Tot i així, ell mai va perdre la seva excel.lència. Jo sempre he dit als meus amics i fills que jo li dèc el fet que ell hagués estructurat la meva ment logística i matemàtica (alemanoide) que tant de servei m'ha fet a la meva vida.
    Cordialment,
    Dolors Muntané (M. D. Muntané)
    (escriptora i periodista)

    ResponElimina
  7. Benvolguda Dolors,
    Li agraeixo molt el comentari que m'ha deixat. Quina sort haver tingut Valentí Fiol de professor durant quatre anys, encara que va ser una injustícia que el va portar a Reus.
    El mes que ve seré a Reus un parell de dies, amb la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. No sé si trobaríem un moment per fer un cafè.
    Ben cordialment,
    Mariàngela Vilallonga

    ResponElimina