dissabte, 27 de novembre de 2010

Els poetes de Chateaubriand

Tots aquests poetes de Roma que van passar per Tivoli es van complaure a descriure la rapidesa dels nostres dies: Carpe diem, deia Horaci; Te spectem suprema mihi cum venerit hora, deia Tibul; Virgili pintava aquesta darrera hora: Invalidasque tibi tendens, heu ! non tua, palmas. Qui no ha perdut alguna vegada l’objecte del seu amor? Qui no ha vist que braços defallents s’aixecaven cap a ell? Un amic que mor ha volgut sovint que el seu amic li prengués la mà per retenir-la en la vida, mentre ell se sentia arrossegat per la mort. Heu ! non tua ! Aquest vers de Virgili és admirable de tendresa i de dolor. Ai d’aquell que no estima els poetes! Gairebé diria d’ell allò que diu Shakespeare dels homes insensibles a l’harmonia.”
He traduït aquest fragment del Voyage en Italie, de Chateaubriand, escrit l’any 1803. Les citacions dels autors clàssics pertanyen a les següents obres: Horaci, Odes I, 11, 8; Tibul, Elegies I, 1, 59: “que jo pugui mirar-te, quan haurà vingut la meva hora suprema” i Virgili, Geòrgiques IV, 498: “i estenc cap a tu, ai! jo que ja no sóc teva, les mans impotents!”
A Roma, vaig fotografiar la pujada del Pincio, des de la Piazza del Popolo, el mes de juny de l’any 2009.

3 comentaris:

  1. Es pot ser insensible a l'harmonia, però aleshores, quina tristor i fosquedat, la vida!

    ResponElimina
  2. Frases sublims que ens descobreixes i noms com Tivoli, Roma, Piazza del Popolo, Pincio. Noms que, ara mateix, em farian volar fins a l'Eterna.
    Gràcies, Mariàngela.

    ResponElimina
  3. Quina raó que tens, Teresa!
    M'agrada que et faci venir ganes de tornar a Roma, Glòria!
    Una abraçada a totes dues.

    ResponElimina