dijous, 4 de novembre de 2010

L’om dels Somnis

Sempre m’ha fascinat la presència d’un om just a l’entrada de l’Avern, el món dels morts de la mitologia grecollatina. Virgili ens ho explica a la seva Eneida, VI, 282-284, amb aquestes paraules: “Enmig del vestíbul un om frondós, enorme, desplega les seves branques i els seus braços seculars, on nien, hom diu, els Somnis vans, una mica pertot, aferrats a totes les fulles”. M’agrada aquesta imatge de l’om carregat de Somnis, que imagino mig amagats sota de cadascuna de les seves fulles. 

Hi ha un altre om que se’m fa present, que he vist amb els meus propis ulls, però ja desaparegut, així és que ara també pertany al terreny dels Somnis. Era un om frondós, enorme, que desplegava les seves branques per damunt de tots els altres arbres de Riverside Park, a Manhattan. L’om de sota la finestra cantonera, cara al riu, era un senyor om. La capçada més ampla de totes les capçades de Riverside Park. I s’il·luminava amb el primer raig de sol matiner. Ell, tot sol, només ell, perquè el raig venia del carrer perpendicular, un carrer d’aquells de número, amb el qual l’om estava alineat, un dels carrers travessers, dels que donen al riu, al parc, a Riverside Drive, l’ondulada. A la tardor tornava a tots els colors, del groc al vermell de foc. 

A la fotografia, del mes de maig de l’any 2007, un dels oms esponerosos que encara romanen dempeus a Riverside Park.

3 comentaris:

  1. Els arbres: figures augustes del nostre desig d'arrelar per una banda i de crèixer per l'altra!

    ResponElimina
  2. "Somnis vans... aferrats a totes les fulles", quina imatge més dramàtica però d'una veritat com un temple. El que em captiva més de l'entrada d'un cementiri n'és el silenci i el respecte previ a un lloc que en som desconeguts... I sempre penso el mateix... Quants somnis heu hagut de deixar enrere!

    A la literatura taoista també s'usa molt la imatge dels arbres i dels boscos per explicar la utilitat de l'inútil... Un arbre que és "lleig" a la vista de l'home té el seu futur assegurat perquè ningú en farà ús i viurà tot el que hagi de viure

    Quin post més bonic, avui, Mariàngela!

    ResponElimina
  3. Sempre penso en l'Adrià de la Rodoreda que es volia plantar i ser arbre, Teresa.

    M'agraden i m'interessen molt aquestes connexions que fas amb el taoisme, Manel. Estic contenta que t'hagi agradat!

    ResponElimina