dimecres, 24 de novembre de 2010

Vespre al tren

Si fa no fa, tots fem cara de cansats. N’hi ha que recolzen el cap i tanquen els ulls, no crec que dormin. El noi de davant meu juga a matar gent a l’ordinador. El del costat llegeix un treball, també a l’ordinador. Més enllà un home dibuixa acurades figures geomètriques amb llapis. La noia de darrere llegeix un llibre que es diu ¿Por qué mi hijo se parece a su abuela?. Un noi de més endavant parla amb un home i una dona que semblen els seus pares. Té damunt la taula un llibre, Els nazis. He acabat de preparar les classes. Així és que he passat dels viatges d’Eneas a través de les illes mediterrànies als companys del viatge ferroviari. I arribem a Sils. Si tot segueix com fins ara, a un quart de nou serem a Girona.  
La fotografia del llarg tren carregat de cotxes la vaig fer a l’estació de Girona el juliol de l’any 2009.

4 comentaris:

  1. Com s'assembla un viatge en tren al viatge de la vida: anem en un mateix vehicle, alguns viatgers ens coneixem, altres no els coneixerem mai. El destí: el mateix, un moment o altre: casa nostra, imatge de l'univers (hi ha qui diu ja plurivers...)

    ResponElimina
  2. Els trens són la meva dèria. De petit, el meu pare em portava a l'estació de Girona a dir "adéu" als trens, a Olot no teníem estació, ja ens l'havien manllevada. I de gran, he tingut la sort de viatjar en tren en recorreguts meravellosos: El Tren de la Mort (Andes), el Transalpí (Nova Zelanda), OntarioTrack, AVE a Espanya.... però els més bonics, íntims i cansats, els de la Xina. Vaig tenir la sort de pujar damunt del "Gall de Ferro", un tren que durant 6 dies et portava de ciutat en ciutat pel desert del Gobi, permetent-me conèixer la vida més íntima dels xinesos, amb qui havia de compartir camarots de 8 persones: el pijama per anar a dormir, el joc de cartes, el Mah Jong, la cervesa, els fideus xinesos cuinats a casa i cuinats en un fogonet de carbó al mig del camarot, el fum -molt de fum- de cigarretes, la calor... massa calor! i els crits dels xinesos, aixordadors!

    Sempre he pensat que els trens s'emporten molts somnis, més que el mar....

    ResponElimina
  3. Els trens formen part de la meva vida. Quan era petita els sentia passar des del llit. De gran els he utilitzat molt i, si he pogut seure per mirar el paisatge, m'he sentit afortunada. En els trens hi he conegut persones,hi he escoltat música, hi he llegit i durant anys, al final del trajecte que més cops he fet, m'hi esperaven, contents, els meus pares.
    Has parlat del tren, dels tren i, pel que són i signifiquen, te'n dono les gràcies, Mariàngela.

    ResponElimina
  4. M'agrada molt la teva comparació amb el viatge de la vida, Teresa!

    Potser podries fer tot un bloc dedicat als teus viatges en tren, Manel, quantes experiències interessants que hi has viscut! S'emporten somnis els tren, sobretot quan hi acompanyes algú que se'n va...

    Les teves vivències amb els trens vénen de lluny, Glòria, i són intenses i vives. Ah, les dolces arribades amb gent que t'espera a l'estació!

    Una abraçada a tots tres, amics!

    ResponElimina