divendres, 6 d’agost del 2010

Condom i Rodoreda van ser la Ketty

Un dia va trucar el telèfon. A l’altre cantó del fil, una veu em va dir que era el nét d’en Felipet, l’amic de la infantesa de Mercè Rodoreda. Als enamorats de la literatura, aquestes coses ens arriben endins.


En Felipet i la Mercè, nena, són protagonistes del conte El bany. Rodoreda hi escriu: “[Felipet] estava una mica cohibit perquè aquella era una Mercè diferent, una Mercè color de flama que se n’anava a fer comèdia. Al darrer acte la treien mig ofegada d’una caixa de cabals. ‘Els braços i les cames morts sents? Has de fer el mort’, li deia el director a cada assaig, car ella, sense adonar-se’n, s’enrigidia tota als braços de l’home que la duia. [...] A la meitat d’un acte sortí d’escena per les bambolines i després no es recordà que havia de tancar els ulls quan la treien de la caixa de cabals i la duien en braços asfixiada. Quan la cridaren: Ketty, Ketty, no respongué. Ja no recordava que era el seu nom en la comèdia. Caigué el teló.”


L’obra que va representar Rodoreda, als cinc anys, al Teatre Torrent de les Flors de Barcelona, el mes de març de 1913, era El misteriós Jimmy Samson, de Pau Armstrong, que havia estat traduïda al català l’any abans.


Un mes de març de 1935, al desaparegut Teatre Carme de Palamós, Dolors Condom, l’estimada professora de llatí, feia també de Ketty en la mateixa obra, tal i com es pot veure en el repartiment de la fotografia que il·lustra aquest post. Tenia nou anys. La professora recorda perfectament l’escena de la caixa forta, d’on l’havien de treure mig morta. És una delícia sentir-li explicar.

3 comentaris:

  1. Hola Mariàngela,estic casada amb un nebot de la Dolors, fa quinze dies ens va convidar a dinar a casa seva i va ser un plaer sentir-la recordar la seva infantesa a Palamós, ens va ensenyar una redacció que li van publicar a la revista de l'escola
    una abraçada
    Roser

    ResponElimina
  2. Al teatre de l'església de Sant Isidor (al carrer Urgell de Barcelona), recordo haver interpretat el paper del Petit Príncep en el seu diàleg amb la guineu.
    Viure la literatura, encarnar-la.

    ResponElimina
  3. Quina sort que tens de ser part de la família de Dolors Condom! M'ha parlat algunes vegades de tu, Roser. Encantada de trobar-te, a la xarxa almenys. Gràcies pel teu comentari. Una abraçada!

    A mi sempre em feien fer d'àngel, Teresa. Però, ara que ho recordo, també vaig ser la princeseta de "Són deu noies per casar". Hauré de veure si trobo aquesta peça en algun lloc de la xarxa. Em penso que al bagul de casa dels meus pares encara hi deu haver la roba que portava... Ara, fer de Petit Príncep degué ser una gran experiència. I sobretot el diàleg amb la guineu!

    ResponElimina