Les Cappelle Medicee, a Florència, s'entreveien així, des de les finestres amb porticons de llibret verdosos, d’aquells que es poden obrir sencers, o només la meitat de baix, cap amunt, de les cases italianes. La finestra s’obria al dia i la nit, el crepuscle i l’aurora, de la vida bulliciosa del mercat, i dels bells marbres tallats per Michelangelo.
Entrades
Mariàngela,
ResponEliminaEt vaig deixar un comentari i no sé perquè però no ha sortit.
Segueixo les teves finestres amb l'interès de sempre.
Et dono gràcies per la teva informació sobre Riudellots i l'Atles. No ho havia sabut veure. Excusa'm, doncs.
Repassat el teu blog constato que estàs passant un bon estiu i ens en deixes testimoni a cada post.
Aniré seguint , doncs, les finestres i portes que ens obres.
Vaig tornar ahir al vespre, Glòria. Vaig deixar les finestres programades fins a la meva tornada. I vaig activar la moderació de comentaris. Ara ja els he fet aparèixer. I els he respost. Una abraçada.
ResponElimina