La finestra, més aviat balcó, a Morat, era oberta al llac del mateix nom. El llac, a la mida de la nostra vista, el podies abastar sencer. Vorejat de turons amables, conreats de vinyes, de prats i de cases càlides. M’agradava recolzar-me a la finestra i seguir el recorregut del vaixell que travessa el llac. Continuava sent l’estiu de 2004.
dijous, 19 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Estiu feliç, segur...
ResponEliminaMolt feliç...
ResponElimina