Al costat de l’hotel, la casa de Nietzsche, ara museu. El petit poble de Sils-Maria davant per davant de la finestra de l’escriptor. La vista del torrent que saltirona paral·lel al carrer principal del poble. Els cims alpins serveixen de teló de fons del campanar de l’església, amb gall, això és protestant. La casa dóna l’esquena a la Marmoré, la primera muntanya que vaig pujar a peu, fins al cim.
dissabte, 21 d’agost del 2010
Finestres (V)
Etiquetes de comentaris:
finestres,
Friedrich Nietzsche,
Marmoré,
Sils-Maria,
Suïssa,
viatges
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pobre Nietszche! Quan penso en el seu final se m'entelen els ulls. Els camins de la llum a vegades no sempre porten a la llum.
ResponEliminaÉs tan fàcil passar de la llum a la foscor més absoluta!
ResponElimina