Vaig contemplar el pic del Zermatt pacientment, a totes hores. No em volia perdre el seu pas de blanc a rosa, que per això és un dels cims del Monte Rosa. S’hi torna, de rosa, quan la tarda s’acaba, quan el sol el llepa de biaix, quan l’hora esdevé dolça. O això em va semblar.
dimecres, 25 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
He retornat a la xarxa i ha estat un plaer treure el cap per les teves finestres.
ResponEliminaAprofito per donar-te les gràcies pel teu aclariment de la presència de Riudellots a l'Atles. Absurdament no l'havia sabut veure.
Seguiré amb l'interès de sempre el testimoni dels teus interessants viatges.
Glòria
Gràcies, Glòria. Visitaré el teu lloc, ara que he tornat. Bon final d'estiu!
ResponElimina