dilluns, 23 d’agost de 2010

Finestres (VII)

Llevar-se al matí, obrir les cortines, mirar per la finestra i trobar el Panteó, cara a cara, foragita tots els mals esperits. Un privilegi. A vegades, convé.


3 comentaris:

  1. Uau, la foto és xula, però la finestra, permanentment allà, és millor... sobretot per qui pot treure-hi el nas per mirar què hi ha fora!
    Sí que convé, sí!
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Sí, necessitem aixoplucs, tant per retenir els bons esperits com per foragitar-ne els dolents!

    ResponElimina
  3. És imposant tenir el Panteó a la finestra, va ser un bon aixopluc. Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris, Bet, Teresa...

    ResponElimina