La fusta clara, només polida, de l’hotel de Sils-Maria era la imatge genuïna de les cases dels Alps. A la finestra els alts avets negres, els punxeguts cimals i les glaceres eternes, alguna xemeneia i teulats de pissarra. Els esquellerincs dels cavalls i el xerroteig de l’aigua del torrent posaven la música de fons.
Entrades
Viatjo a través de les teves finestres i reposo
ResponEliminaen la contemplació del paisatge que hi veig.
Una abraçada coral i amical, Teresa.
ResponElimina