dimarts, 31 d’agost de 2010

Diari del Líban (III)

I comencem a prendre encara més consciència de la religiositat del país. Pugem a Harissa, una de les muntanyes del costat, per visitar la imatge de la Mare de Déu del Líban, que es veu des de molts quilòmetres de distància, no tan gegantesca com el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, però la mateixa idea, i la moderníssima basílica que fa ben poc van construir darrere seu, maronites ambdues. Però a Harissa també hi ha la basílica de Sant Pau, melquita. Uns i altres, cristians del Líban. Hi ha 18 confessions religioses diferents que intenten de conviure al país longilini. Els nostres amics són maronites. A les fotografies, de dalt a baix, la imatge de la Verge retallada en el cel amb la proa de la basílica i el joc de cúpules de la basílica de Sant Pau. Des del mirador, la badia de Jounieh, que la meva amiga considera la més meravellosa del món. I ha vist molt de món!

5 comentaris:

  1. Bellesa corprenedora, sí, la de la panoràmica i la de l'església de Sant Pau. El cor i l'ànima s'eixamplen en la contemplació.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, B.!

    No tenia prou ulls, Teresa!

    ResponElimina
  3. Una badia preciosa. Pel que veig un viatge inoblidable.
    Glòria

    ResponElimina