Menjar flors de carabassó arrebossades i contemplar Campo de’ Fiori, amb la fosca escultura inerta al mig i la vida acolorida del carrer, des de la finestra de La Carbonara, en plena Roma renaixentista i contemporània. Un plaer que repeteixo cada vegada que em perdo, voluntàriament, a Roma.
dimarts, 24 d’agost del 2010
Finestres (VIII)
Etiquetes de comentaris:
Campo de' Fiori,
finestres,
Roma,
viatges
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada