Els arbres són sempre els mateixos, però sempre són diferents, moren i poden tornar a néixer. Les pedres, ben disposades, no sempre suporten el pas dels anys, les envestides de les tempestes, el buf furient dels vents, l’urc destructor dels humans.
A les fotografies es poden veure, de dalt a baix, el gran ull badat del pont nou sobre el Ter; l’ull que regalima aigua d’una de les múltiples fonts que ornen la vila, la font del Monestir; i el frontó del Monestir de Sant Pere amb l’ull enreixat i la muntanya al fons. Les vaig fer el 8 d’agost passat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada