dilluns, 23 d’agost del 2010

Finestres (VII)

Llevar-se al matí, obrir les cortines, mirar per la finestra i trobar el Panteó, cara a cara, foragita tots els mals esperits. Un privilegi. A vegades, convé.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

3 comentaris:

  1. Bet23 d’agost del 2010, a les 8:54

    Uau, la foto és xula, però la finestra, permanentment allà, és millor... sobretot per qui pot treure-hi el nas per mirar què hi ha fora!
    Sí que convé, sí!
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Teresa Costa-Gramunt23 d’agost del 2010, a les 10:15

    Sí, necessitem aixoplucs, tant per retenir els bons esperits com per foragitar-ne els dolents!

    ResponElimina
  3. Mariàngela Vilallonga28 d’agost del 2010, a les 10:51

    És imposant tenir el Panteó a la finestra, va ser un bon aixopluc. Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris, Bet, Teresa...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)