diumenge, 11 de desembre de 2011

Immigració

Passes vuit hores a l’avió, en surts mig quadrat i ensomniat, has anat allargant el dia. Amb tot, baixes de l’avió amb ganes de menjar-te la ciutat que ja has visualitzat des de la finestreta: la llenca de terra apilonada d’edificis. Espectacular, la miris des d’on la miris, de dia o de nit, hi arribis a l’estiu o en ple hivern, a l’inici de la primavera o al cap de la tardor. És allà i, com la primera vegada, te’n tornes a enamorar. I això. Passadís enllà recordes que, ai, encara no podràs recollir la maleta i pujar al taxi, perquè has de passar immigració, el rostre somrient del país que t’acull, que diuen, la primera rebuda als USA. I la rebuda es fa esperar. Una filera, i una altra, i desfer-la, i mitja hora, i una hora, i la nena cinquanta persones més enllà que no deixa de plorar, i una hora i mitja, perquè és l’hora del canvi de guàrdia, a més. Finalment, et rep el rostre alegre del país: “Hi, how are you?” sents que et pregunta una boca oberta d’orella a orella. “Fine” respons per mimetisme cortès, davant de tan gran somriure, somrient també. Però de seguida recordes que estàs “Tired, after two hours!” “Sorry! Welcome to New York!” I, ah, penses en la rapsòdia in blue i la maleta que t’espera i et falten cames per entrar al taxi groc i veure que es van acostant el Chrysler i l’Empire, il·luminats, perquè mentrestant ha caigut la nit sobre Manhattan.

La fotografia la vaig fer ahir, des del taxi groc, quan de fet se m’anaven allunyant el Chrysler i l’Empire.

3 comentaris:

  1. Una sola vegada he estat a New York, i me'n vull tornar a enamorar, tot i que l'enamorament encara em dura. Era el setembre de 2002, un any després de l'enfonsament de les Twin Towers.

    ResponElimina
  2. Te ne'n enamores cada vegada que la veus, vibres quan, més enllà d'una bella fotografia, d'un fotograma de pel·lícula, és allà amb la seva carn de pedra al teu abast i tu ja formes part del seu paisatge que t'habita i habites. Jo crec que n'estic, n'estem enamorades sempre. No et sembla que ara, que ja n'has tornat -i benvinguda- hi segueixes vivint?
    Kiss!

    ResponElimina
  3. Ai, Glòria, fa uns quants anys que, de fet o amb la ment, visc entre New York i la meva terra. Una abraçada, amigues, Teresa, Glòria!

    ResponElimina