dissabte, 10 de març de 2012

Ni rostre, ni lletres

No li veiem el rostre a la noia del quadre. No li podem veure el rostre a la noia del quadre, perquè no vol que veiem com plora. Ha agafat el llibre, però ni veu les lletres la noia del quadre. El té damunt dels genolls el llibre, però com si no hi fos. Ni rostre, ni lletres al llibre. Les maletes, això sí, a punt. Ella a mig vestir, quan ha trucat el telèfon. I el temps s’ha aturat per a la noia del quadre.

Edward Hopper (1882-1967) va pintar aquest Interior (Model reading), l’any 1925. Ara es conserva a The Art Institute of Chicago.

10 comentaris:

  1. Et llegeixo, la miro... i ja m'estimo, a la noia del quadre.
    (He vist a la meva filla Marta en aquesta mateixa postura als seus catorze tímids anys).

    http://www.youtube.com/watch?v=VCtqzkftXRE&feature=related

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I què et semblaria aquesta altra, Ignasi? http://www.youtube.com/watch?v=ktJjk0vPig4
      Bona setmana!

      Elimina
    2. Vaig desgastar el vinil dels grans èxits de Ray Orbison!
      I finalment, la meva favorita va ser, en part per David Lynch i el seu vellut blau...

      http://www.youtube.com/watch?v=zbxsmcT7GOk

      Bona setmana també a tu, crack!

      Elimina
    3. Tots m'agraden també, tens raó.
      Me'n vaig amb aquests "dreams", que demà m'he de llevar d'hora!

      Elimina
  2. Quantes històries no podríem inventar, amb els quadres de Hopper!

    ResponElimina
  3. Sempre m'ha semblat que aquestos personatges del Hopper fugen de sí mateixos, de la seua pròpia ombra. D'això les maletes, l'anonimat facial, les anònimes habitacions, la desolació de no poder reconèixer-te enlloc. I heus ací, que el pintor hi posa una bellesa no dita, un esguard que ningú no sospita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si arribarem a saber mai què ens volia dir Hopper!

      Elimina
  4. Hopper va pintar per fer-nos escriure. Pocs pintors hi ha tan literaris. Les seves són secretes històries de solitud. Vaig veure aquest quadre a Chicago mig accidentada per una caiguda, marejada pels paracetamols, una germana, una amiga de les dones que Hopper ens mostrava.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. No ens cansaríem de mirar aquests quadres, Glòria!

    ResponElimina