dimecres, 14 de març del 2012

Brotada

“M’exalta el nou i m’enamora el vell...” que digué J. V. Foix i recordava jo diumenge passat, mentre fotografiava aquesta soca vella d’hortènsia, carregada de brots nous, del jardí de la casa dels meus pares, a Llagostera, que ha servit de cau al cargol, durant aquesta hivernada vernal.

6 comentaris:

  1. Com m'agraden les hortènsies, cada any intento avivar-ne alguna, però la meva terra no és per a les hortènsies... No sé per què, però associo sempre hortènsies i glicinies amb Mercè Rodoreda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja les pots ben associar, Camil·la. A Romanyà hi havia un estol d'hortènsies, precioses.

      Elimina
  2. Vella soca i brots nous i nova sempre la teva mirada darrere de la càmera. S'acosta la primavera cada any nova també.
    Petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja arriba la bogeria de flors, que deia la Rodoreda! Petons, Glòria.

      Elimina
  3. Imatge tendra i punyent, i com emociona! La primavera, per fred que sigui l'hivern, sempre torna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vénen al cap els poemes d'Horaci dedicats a la primavera, Teresa!

      Elimina