diumenge, 4 de març de 2012

Pouant records

Mentre escrivia un text per a la meva amiga Susi, tenia al costat el quadre que il·lustra aquest post amb aquesta noieta del vestit tot negre amb un collet blanc. Al col·legi de les Carmelites, a Llagostera, portàvem un uniforme de diari just tot negre amb el collet blanc. M’han vingut a la ment tots aquells dies d’infantesa a l’escola de les monges. La classe de l’hermana Teresa, quan aixecàvem només tres pams de terra. La classe de l’hermana Palmira, quan ens torturava amb les multiplicacions de no sé quantes xifres i les labors. La classe de l’hermana Josefina, les sis amigues, una rere l’altra, als pupitres de la fila del costat dels finestrals. Perquè nosaltres sis, la Maria Teresa, la Maria Assumpció, la Matilde, la Montserrat, la Marina i jo, fèiem el batxillerat, que no era pas el que tocava al col·legi de nenes de les monges. Totes feien comerç i para de comptar. Que en vam ser de felices les meves amigues i jo en aquells anys d’infantesa i primera adolescència que vam passar juntes. Fa quasi la meitat de les nostres vides que dues se les va emportar el destí, inexorable. Les quatre que continuem navegant per aquests mars procel·losos i bells de la vida vam estar de celebració, dissabte passat. 
Henri Fantin-Latour (1836-1904) va pintar el quadre La liseuse l’any 1861. Ara es conserva al Musée d’Orsay de París.

8 comentaris:

  1. El quadre m'ha tornat a l'exposició de Hammershoi i Dreyer al CCCB, ben a prop del IEC.

    http://en.wikipedia.org/wiki/File:Vilhelm_Hammershøi_1898_-_Interiør_med_læsende_ung_mand.jpg

    Les bordes aquestes entrades de pintura i vida.

    ResponElimina
  2. M'agrada, Ignasi! Quina música hi posaríem avui? Abraçada.

    ResponElimina
  3. D'aquelles sis noietes dues ja no hi són... Però potser sí, que hi són. En el record, segur, i en la seva presència d'àngels també. N'estic certa que tenen cura de vosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bo de pensar-ho, Teresa, i fa bé. Gràcies. Una abraçada.

      Elimina
  4. Me'n alegro!

    Mmmmh... es coincidència però, et va bé aquesta?

    http://alesquatreimitjavenenlesfades.blogspot.com/2012/03/els-meus-blaus-i.html

    ResponElimina
  5. Mariàngela,
    Es podien comptar amb els dits d'una mà les nenes de poble que feiem el batxillerat. Vosaltres n'èreu sis -en sobra un de dit-, i nosaltres n'èrem tres com a màxim i a primer ja anàvem a Girona i a escoles diferents.
    No vull tornar a dir allò de Tempus...Seguim amb el Carpe diem.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres encara vam poder fer primer i segon a Llagostera, Glòria. Després també hi va haver la dispersió. Com han canviat les coses, oi?
      Abraçada.

      Elimina