Els clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge

Van triar Lucreci, perquè sabien que Virgili havia dit “feliç aquell que ha pogut conèixer les causes de les coses”, i Lucreci havia escrit sobre la natura de les coses. Era l’any 1923 i, sota el mecenatge de Francesc Cambó i la direcció de Joan Estelrich, un equip de col·laboradors format per homes com Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer, Carles Riba, Llorenç Riber, Antoni Rubió i Lluch o Lluís Segalà iniciava una empresa editorial que, amb el títol de Fundació Bernat Metge, es proposava dotar la cultura catalana d’”Una Col·lecció Catalana dels Clàssics Grecs i Llatins”, perquè sabien que les causes primeres de totes les coses havien estat escrites en grec i en llatí. Van presentar el primer volum: Lucreci, De la natura, traduït per Joaquim Balcells, professor de la Universitat de Barcelona. El mateix any va arribar el segon: Corneli Nepos, Vides d’homes il.lustres, amb traducció d’un altre professor de la Universitat de Barcelona, Manuel de Montoliu. Per al segon volum van triar un historiador que havia deixat constància de vides d’homes exemplars “per tal d’esperonar els romans a seguir amb entusiasme el camí de la grandesa moral que fa immortal un poble”, s’hi deia a la introducció. I és que, com els clàssics, els homes de la Bernat Metge creien en el poder de la història com a magistra uitae, i sabien que només passen a la història aquells homes que fan coses dignes de ser escrites, o aquells altres que escriuen coses dignes de ser llegides. D’uns i d’altres n’hi havia en aquell projecte fet realitat. I també d’aquells doblement benaurats que foren capaços de dur a terme ambdues coses: les dignes de ser escrites i les dignes de ser llegides. I és que la major part dels volums de la Bernat Metge són dignes de ser llegits i el conjunt d’obres, per la seva envergadura, per la seva qualitat, ha esdevingut digne de ser escrit. Francesc Cambó, el mecenes, es va emmirallar en la col·lecció francesa de clàssics grecs i llatins, “les publicacions de Guillaume Budé m’estimularen a fer a Catalunya una cosa semblant”, havia dit. I ho aconseguí. El nombre de volums ja sobrepassa llargament els trescents i el nombre de col·laboradors s’ha ampliat també amb el pas dels anys. D’autors com Virgili, Horaci o Plutarc, entre molts d’altres, ja s’ha traduït l’obra completa. Ara es reimprimiran alguns dels volums exhaurits i es podrà tornar a adquirir la col·lecció completa. Ens podem congratular de tenir una col·lecció de clàssics grecs i llatins traduïts al català que ens iguala, des de fa quasi vuitanta anys, a països com França, Itàlia o Anglaterra.

La versió anglesa d'aquest text “Greek and Latin classics at the Bernat Metge”, va aparèixer publicada a Catalan Writing, 17-18 (2002), p. 16.