Em deia un amic meu, professor de la Universitat de Barcelona, que hi ha qui considera que l’anglicisme glamour prové del grec gramma, que significa lletra, d’on ve gramàtica, per exemple. Qui sabia de lletra -escriure i llegir- en els orígens més remots de la humanitat, era considerat una mena de mag, una persona que fascinava. Una persona amb glamour té també el poder de captivar, d’atraure.
Vestits de deessa grega i sandàlies de gladiador romà: vet aquí com el món grecollatí es fa present, també a la moda, als carrers i a les revistes, al glamour del segle XXI.
El món global deu ser això, un gran revival, un gran poti-poti.
La deessa maniquí grega que il·lustra el text la vaig fotografiar en un aparador de Madison Avenue, el carrer més ple de glamour de Manhattan, el mes de setembre de l’any 2009.
Entrades
Enhorabona per aquest post número 100!
ResponEliminaJo vaig llegir que la paraula glamour era d'origen escocès. L'arrel "glam" vol dir fer alguna cosa màgica i la desinència "our" l'haurien portat els normands. No ho sé. És curiós, però, que també hi hagués màgia en el fet de saber de lletra en els origen de la humanitat.
Amb afecte!
Glòria
No m'havia pas fixat que aquest era el post número 100 d'aquest any. Gràcies, Glòria. És un mar infinit aquest de les etimologies dels mots. I fascinant.
ResponEliminaUna abraçada.
Grècia, i el món clàssic en general, fascina.
ResponEliminaPer això de tant en tant es fan vius entre nosaltres, aquest any triomfen les sandàlies d'inspiració romana...
Sempre hi trobem el que necessitem, és un avantatge.
ResponElimina