El so de l’estiu

No he tornat mai més a Tarquinia i Cerveteri, però cada estiu, quan sento l’insistent cant de les cigales enmig del bosc, sigui a Romanyà, o a qualsevol altre lloc, em trasllado amb la imaginació fins aquell passeig etrusc de l’any 1976 o 1977, enmig dels túmuls de les tombes mig enfonsades a terra, i aquells banquets deliciosos pintats a les parets dels interiors. Com si fos ara. Tants records ens poden desvetllar les imatges i les paraules, com els sons i les olors, o el tacte.

Quan em ve el so d’Etrúria, agafo de la meva biblioteca un llibret de tapa dura, editat a Argentina l’any 1961, Paseos etruscos de D. H. Lawrence, l’autor britànic famós sobretot per L’amant de Lady Chatterley. L’he tornat a treure avui, perquè l’altre dia les cigales cantaven a la vora.

Podran escoltar repetidament el cant de les ales vibrants de les cigales aquells que facin l’itinerari literari Rodoreda Romanyà que, cada dissabte de juliol i agost a les 6 de la tarda, ofereix l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. I podran tornar a sentir les paraules de Rodoreda, quan deia l’any 1976, “les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d’aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola.”

La fotografia recull el llorer, la magnòlia, els geranis, els suros... dels nostres estius a Romanyà, de data indefinida, com sol ser la felicitat.