Enamoraments (femenins, madurs i de cine)

Algunes actrius, quan es fan una mica grans, protagonitzen històries d’amor, a la pantalla, amb un partenaire jove. S’acaba d’estrenar The rebound (Mi segunda vez), amb Catherine Zeta Jones de senyora estupenda de 40 anys que s’enamora del cangur dels seus fills, un jove de 24 anys.

L’enamorament d’una dona més o menys madura amb un noi jove va esdevenir matèria cinematogràfica per excel·lència a The graduate (1967). Una Mrs. Robinson, esplèndida, protagonitzada per Anne Bancroft, sedueix el fill d’un amic de la família, que ha de ser per a la filla de la Bancroft.

Dues pel·lícules més sobre el tema. L’any 2005, a Prime (Secrets compartits), una bellíssima Uma Thurman s’enamorava del fill de la seva psicòloga. I l’any 2007, a El novio de mi madre (I could never be your woman), Michelle Pfeiffer és una professional de TV que s’enamora d’un aprenent d’actor que ella descobreix.

De les pel·lícules que he vist, m’atrau sobretot el desenllaç de Prime: l’amor no és una raó suficient perquè dues persones decideixin viure juntes, és a dir, tenir un projecte comú.

Algú ha anat a veure Mi segunda vez i em pot dir com acaba?

He passat algunes tardes a l’encantadora sala Paris, prop del mític hotel The Plaza de New York, que vaig fotografiar el mes d’agost de 2009.