Fer un post

Seus en una terrassa, camines pel carrer, et dutxes, mires la televisió, viatges en tren, trobes algú, llegeixes el diari, condueixes. I, de sobte, hi ha alguna cosa que et ve a la ment, una guspira, una connexió, i dius faré un post sobre la calvície, posem per cas. Perquè ets a la perruqueria, et renten el cap i et ve un flaix sobre Juli Cèsar i les classes de llatí i la biografia de Suetoni.

No hi havia res que Cèsar suportés més malament que la calvície. Però va tenir sort: li van concedir la corona de llorer pels seus triomfs. Es va veure salvat, portaria la corona de llorer, a perpetuïtat! Així, ni que es girés tramuntana, ni que bufés xaloc, els pocs cabells que tenia no s’esbullarien mai més, mostrant la calvície. No goseu treure-li la corona, ben clavada a la closca, sobre els cabells, pentinats des de la coroneta.

Vet aquí la màscara del Cèsar, el primer, el que va donar nom a la sèrie. I al tsar, i al kàiser. Qui més qui menys té un taló d’Aquil·les.

El dia 9 de febrer de l’any 2005, quan vam anar a fer una classe viva de llatí a Roma, ens vam aturar, a la Via dei Fori Imperiali, davant l’estàtua de Juli Cèsar, sobretot per comprovar la seva calvície. Ho recorda la fotografia d’aquest post.