Al segle XXI, si no surts als índexs, malament: pots acabar marginat, anorreat. Em refereixo als índexs de citacions que mesuren les publicacions científiques, és clar.
Al segle XVI, si sorties als índexs, malament: podies acabar cremat a la foguera. Em refereixo als índexs de llibres prohibits per la Santa Inquisició, és clar.
Cada dia cal fer una cursa nova, a vegades per ser-hi, a vegades per no ser-hi. Vet aquí la contínua i sorprenent meravella de ser al món.
Avui dia, ser a l'índex dels "vius" en el món de la lletra, cal ser "viu". Vull dir emparar-se en lobbys diversos, ja que anar per lliure (com hauria de ser en un creador) sembla que està penalitzat...
ResponEliminaÍndexs i calaixets, tot són complicacions!
ResponEliminaMe ha gustado esta comparación de los "índices" en los siglos. Aparte de los índices de citas en publicaciones científicas, hoy quizá el gran "indice" general - con sus defectos y virtudes - sea Google. Si a uno no le citan en Google o en otro buscador, es que aún no lo han encontrado...
ResponEliminaSaludos.
Y a mi me gusta lo de "Goggle gran índice". Gracias, j. julio.
ResponElimina