divendres, 2 de juliol de 2010

Els índexs

Al segle XXI, si no surts als índexs, malament: pots acabar marginat, anorreat. Em refereixo als índexs de citacions que mesuren les publicacions científiques, és clar.


Al segle XVI, si sorties als índexs, malament: podies acabar cremat a la foguera. Em refereixo als índexs de llibres prohibits per la Santa Inquisició, és clar.


Cada dia cal fer una cursa nova, a vegades per ser-hi, a vegades per no ser-hi. Vet aquí la contínua i sorprenent meravella de ser al món.

4 comentaris:

  1. Avui dia, ser a l'índex dels "vius" en el món de la lletra, cal ser "viu". Vull dir emparar-se en lobbys diversos, ja que anar per lliure (com hauria de ser en un creador) sembla que està penalitzat...

    ResponElimina
  2. Índexs i calaixets, tot són complicacions!

    ResponElimina
  3. Me ha gustado esta comparación de los "índices" en los siglos. Aparte de los índices de citas en publicaciones científicas, hoy quizá el gran "indice" general - con sus defectos y virtudes - sea Google. Si a uno no le citan en Google o en otro buscador, es que aún no lo han encontrado...
    Saludos.

    ResponElimina
  4. Y a mi me gusta lo de "Goggle gran índice". Gracias, j. julio.

    ResponElimina