dissabte, 31 de juliol de 2010

La sala de les nines

“Jo no tenia prou ulls. Nines dretes, ajagudes al llit, al bressol, assegudes... Nines grans amb nines petites a la falda. [...] N’hi havia una que anava de reina amb vestit de domàs de color blanc, brodat, del pit a la cintura amb perles grises. Amb capa també de domàs folrada de seda de color de sang calenta i, al capdavall de la capa, setze rengles de serrells daurats. [...] Llavors em va fer seure al davant de tres nines altes, les senyoretes, totes tres vestides igual: de seda flonja amb farbalans de blonda a la faldilla i llaços de seda vori i poms de flors de taronger embolicats pels farbalans i un pom de flor de taronger al mig del pit. Em va explicar que aquells vestits ja eren vells i que les nines ja n’estaven tipes perquè eren presumides de mena i tenien el deliri de canviar.”


Mercè Rodoreda va dedicar la narració La sala de les nines, d’on he extret els fragments anteriors, “A Llorenç Villalonga, per Bearn”.


Vaig fer la fotografia que il·lustra aquest text a les sales de la col·lecció de nines de Lola Anglada, al Museu Romàntic de Sitges, el mes de maig de 2010.

5 comentaris:

  1. Vam estar en aquest museu la primavera passada... A mi no m'agraden gens les nines, em fan força basarda, però haig de reconèixer que aquesta col·lecció em va semblar fantàstica, sobretot pel que té d'històric i d'íntim.

    ResponElimina
  2. A mi també me'n fan una mica, de basarda, les nines, sobretot les d'aquesta mena que s'exhibeixen en aquest museu, però aquest “post” d'avui me'l prenc com un “senyal”, ja que fa, com diem a Badalona, “ple de” dies que em ronda pel cap tornar a llegir “Bearn”.

    ResponElimina
  3. Ens hi podíem haver trobat, Bet!

    És curiós aquest sentiment de basarda que us provoquen les nines. Conec força gent que el comparteix. I em pregunto els motius d'aquesta basarda.

    Sembla que algunes de les nines d'aquesta col·lecció provenen de cases comercials. Els viatjants les portaven de mostra i així els clients ja podien veure els vestits fets. Llavors podien triar les teles i fer canvis o combinacions diverses.

    Bon "Bearn", Assur!

    ResponElimina
  4. Si, aixó sí, Mariàngela, al Museu Tèxtil i de la Indumentària també n'hi ha (o n'hi havia)... a mi em fan por els ulls, una angúnia...

    ResponElimina
  5. Les nines, totes arrenglerades i en gran quantitat, també em fan una certa angúnia. Però, de petita vaig jugar tant a nines! Els feia classe! La vocació ve de lluny...

    ResponElimina