Quan Chloé va sortir per la Red door del Nº 5 dels Champs Elysées, amb La petite robe noire, va exclamar J’adore! Era primavera i es trobava al bell mig de Paris. De cop va ensopegar amb l’Allure de Giò. Alguna cosa per dins la va trasbalsar. I va dir-li Insensé! Però els ulls d’un Bleu intens d’ell i L’air du temps van despertar el seu Desire. Es va deixar emportar per aquell Love in Paris. I va desitjar que durés fins a l’Eternity.
Totes les paraules o grups de paraules en lletra cursiva d’aquest post són noms de perfums, alguns dels quals es poden veure a la meva fotografia.
Entrades
Muchas gracias por los comentarios a MI SIGLO. Los perfumes encerrados en frascos o vasijas y los perfumes expandidos al aire del verano siempre nos acompañarán por los caminos.
ResponEliminaSaudos cordiales
Per acabar-ho d'arrodonir ben perfumat, qui t'envia aquest comentari és l'Assur de la Puig (la meva dona es diu Puig de primer cognom) :))
ResponEliminaM'agradaria banyar-me amb Eau sauvage que per això sóc de La Selva.
ResponEliminaQuina olor el conte!
Nos acompañan y nos traen recuerdos de otros veranos y otros caminos. Un abrazo J. Julio.
ResponEliminaMolt perfumats avui els meus amics badalonins!
L'Assur de Puig m'ha fet molta gràcia! I L'Eau sauvage és boníssima, encara que només en conec per a home.
Gràcies, Assur i Glòria!