Metròpolis i derivats

És un fet: menys els animals, racionals o no, tot ressuscita. Sense anar més lluny, acaba de ressuscitar l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’adjectiu metropolità/ana deriva del substantiu metròpolis. En el seu origen grec, metròpolis significava una ciutat mare, una ciutat que havia fundat o colonitzat d’altres ciutats, i també la capital d’una regió, així és que va ser el nom d’algunes ciutats gregues; va ser especialment important una Metròpolis de Tessàlia.

Si hi ha una ciutat en la qual aquest adjectiu és ben viu avui, aquesta és New York, metròpoli on n’hi hagi. A New York és metropolità el gran museu, el gran teatre de l’òpera, el gran equip de beisbol. I, a NY, abreugen el mot, de manera que ens podem passar el matí al Met, la tarda a veure els Mets i la nit a la Met.

Ah, però el Metro, que és tan Metropolitain a París sobretot, a New York és MTA (Metropolitan Transportation Authority) New York City Subway, conegut no com el Met(ro) sinó com el subway.

El mot encara, Metropolis, és el títol de la pel·lícula de Fritz Lang de l’any 1927, que la meva mare va veure quan tenia només 9 anys, ben poc després d’estrenar-se, i la va mitificar, per a ella mateixa i per a tota la família. Un altre dia parlaré de la pel·lícula.

Vaig fotografiar Manhattan, des d’Ellis Island, l’agost de 2009.