diumenge, 11 de juliol de 2010

Estudiar el passat per entendre el present

Em vaig subscriure a la informació digital “Efemèrides de Girona del dia” que ofereix el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona. En l’enviament d’avui s’hi recorda un fet que em plau d’evocar: “2002- El professor Robert Brian Tate fa donació de més d’un miler de volums d’historiografia humanística a la UdG, coincidint amb la celebració del quart Col·loqui Internacional sobre Literatura Catalana Antiga.”


Efectivament, els dies 8-11 de juliol de l’any 2002, l’equip de recerca Studia Humanitatis de la UdG vam celebrar un Col·loqui Internacional, de gratíssima memòria, que vam titular “Història i llegenda al Renaixement”. Hi érem tots: els membres de l’equip d’Itàlia, del Regne Unit, d’Alemanya, de Bèlgica i els catalans, a més de professors convidats d'Espanya. Vam treballar de valent: en la preparació del congrés, en les ponències que vam presentar, en les actes que després vam editar.


El material que l’irlandès Robert Brian Tate, professor emèrit de la Universitat de Nottingham, ens va donar és un dels fons especials que conserva amb cura la Biblioteca de la UdG. El nucli del fons prové dels estudis que Tate va fer sobre Joan Margarit i Pau, cardenal i bisbe de Girona, durant el segle XV, que va publicar en anglès a Manchester, l’any 1954. Al fons, hi ha molt més que llibres: un miler de cartes i un centenar de carpetes d’apunts, de conferències, de classes. El fons serveix per a l’elaboració de treballs de recerca i de doctorat, sobre l’humanisme català. I és també una font inèdita que mereix ser estudiat en profunditat, per ell mateix.


Aquell dia de juliol, Tate va acabar el seu discurs amb els primers versos dels Quatre quartets de T. S. Eliot:


Present i passat

tal vegada són presents en futur

i el futur contingut en el passat.

Si tot temps és eternament present

tot temps és irredimible.

3 comentaris:

  1. Comparto plenamente el título y el contenido de tu artículo, y no tanto porque piense, con Eliot, que el tiempo pueda ser eternamente presente, sino por lo incorregibles que somos los seres humanos.
    Quería decírte, también, que el próximo jueves día 15 presento en Barcelona mi novela "Dido reina de Cartago", a las 19,3o horas, en el Real Cercle Artistic, c/ dels Arcs, 5. Hará la presentación la escritora Mª Pilar Queralt del Hierro. Imagino que estarás todavía muy ocupada en Girona, así que sé que será casi imposible que me acompañes. En cualquier caso, tienes amigos en Barcelona a quienes pienses que les puede interesar, te agradeceré que los invites en mi nombre. La invitación la tengo puesta en mi blog... Un abrazo muy fuerte.

    ResponElimina
  2. Present irredimible. Això significa que és en el present on ens juguem les cartes de la vida...
    Preciós, l'ex-libris.

    ResponElimina
  3. "La història sempre és contemporània", va dir en una altra ocasió el professor Tate, recollint novament una frase d'Eliot.
    Una abraçada, Isabel, Teresa!

    ResponElimina