Durant tota la seva vida havia volgut ser mare. El dia 2 de novembre de 1907 va tenir una nena, Mathilde. Divuit dies després, la pintora Paula Modersohn-Becker va morir a conseqüència del part. Tenia 31 anys. El seu amic Rainer Maria Rilke va escriure un Rèquiem per a ella, pocs mesos després. Un fragment d’aquest poema il·lustra “L’autoretrat amb collaret d’ambre” que s’havia pintat un any abans de morir. La poeta Teresa d’Arenys va traduir aquesta peça l’any 1996.
És així que et voldria retenir: pregona,
dins el fons del mirall tal com t’hi reflectires,
lluny de tothom. ¿Com és que véns ben altrament?
¿Per què et desdius de tu mateixa? ¿Per què em vols
persuadir que, encara, les grogues boles d’ambre
del collaret amb què et vas retratar contenen
un bri de pesantor, d’aquesta pesantor
que ja no escau a les assossegades formes
del més enllà?
La imatge prové de Wikimedia Commons.
Entrades
M'ha emocionat llegir un altre cop aquest fragment del poema de Rilke, traduït per la nostra amiga Teresa d'Arenys. L'autoretrat de la Paula posa la pell de gallina, literalment i espiritualment.
ResponEliminaVaig arribar a la pintura de Paula Modersohn-Becker des de la poesia de Rilke i em va obrir tot un camí. Ara,amb el collaret d'ambre, m'hi sento molt més propera.
ResponEliminaLa Teresa d'Arenys em va dir que està preparant la publicació de tots els Rèquiems de Rilke i que aviat els llegirem en lletra impresa. Els que li he escoltant, recitant, commouen.
És molt bonic l'autoretrat així com les paraules de Rilke.
ResponEliminaSí, Teresa. Es va pintar feliç, em sembla, en aquest autoretrat. Però li va durar tan poc temps la felicitat, que esborrona.
ResponEliminaTan propera t'hi deus sentir, Vinyet, que ho encomanes i jo pensava en tu, quan escrivia aquest text. Quina sort que la Teresa hagi decidit de traduir tots els Rèquiems de Rilke. A veure si tinc sort i la puc sentir recitant-ne algun. A tu et sentiré la propera Nit de poetes! Ja has triat els poemes?
Estic contenta que t'agradin, Glòria!
La gran cantant barcelonina Conxita Supervia també va morir, a Londres, a conseqüència d'un part. Que n'ha de ser, de sentida, la mort d'una mare per dur un fill al món! No coneixia ni el poema ni la pintora. Gràcies!
ResponEliminaNo recordava que també havia mort de part la Conxita Supervia. N'estic escoltant la seva "Canción del fuego fatuo". Interessant vida la d'aquesta dona. N'has fet algun post?
ResponEliminaTristíssim destí el de la mort de la mare després d'engendrar un fill.
Sí, Mariàngela, vaig escriure un post sobre la Conxita Supervia basant-me en un article que Josep Maria de Sagarra li va dedicar a la revista Mirador. El trobaràs en aquest enllaç. A més a més, en el post hi veuràs dos “yutubs” que vaig confegir i on la Supervia canta el poema del mateix Sagarra, musicat per l'Eduard Toldrà, El romanç de Santa Llúcia, i el Polo, de Manuel de Falla. Espero que et resulti interessant.
ResponEliminaMoltes gràcies, Assur. M'ha agradat molt el post.
ResponElimina