Canvis 2.0

Confesso que en això de la tecnologia sóc una aficionada autodidacta. Però la necessito en la vida professional, ara ja no es pot ser professor a cap nivell, si no es tenen uns mínims coneixements d’informàtica; i em serveix en la vida personal.

Segueixo alguns blocs d’amics i col·legues, experts en aquestes qüestions: Edunomia, Amb lletra de pal i Comsultor 2.0. A vegades entenc el que expliquen i a vegades em perdo. I en ocasions segueixo enllaços que suggereixen en els seus posts.

És així que, tot seguint un enllaç, vaig llegir una entrevista a Xavier Ferràs, Director del Centre d’innovació empresarial de la Generalitat ACC10. I em vaig aturar en aquesta resposta: «El món havia estat sempre previsible: tu naixies el segle XII i eres pagès com els teus pares. Avui dia no sabem què serem el dia de demà, però sí que sabem que tenim grans oportunitats que, bàsicament, es basen en la tecnologia. La tecnologia pot resoldre qualsevol problema de l’ésser humà.»

Una mica és com si, amb la tecnologia, haguéssim trobat la pedra filosofal. I deu tenir part de raó. La tecnologia no resol els grans misteris de l’ésser humà, d’on venim, on anem, la mort, la vida, l’ànima, el més enllà... però ajuda a resoldre problemes de la vida quotidiana de l’ésser humà. Encara que, a vegades, afegeix problemes nous, inaudits fins avui.

A la fotografia, la traducció llatina de la Cosmographia de Ptolemeu, bellíssim manuscrit il·lustrat de 1456, conservat a la Biblioteca universitària de Salamanca, que vaig fotografiar a Girona, durant l’exposició “El bisbe Margarit i la seva època”. La invenció de la impremta va resoldre molts dels problemes dels humanistes del segle XV.