dissabte, 17 de juliol del 2010

El so de l’estiu

No he tornat mai més a Tarquinia i Cerveteri, però cada estiu, quan sento l’insistent cant de les cigales enmig del bosc, sigui a Romanyà, o a qualsevol altre lloc, em trasllado amb la imaginació fins aquell passeig etrusc de l’any 1976 o 1977, enmig dels túmuls de les tombes mig enfonsades a terra, i aquells banquets deliciosos pintats a les parets dels interiors. Com si fos ara. Tants records ens poden desvetllar les imatges i les paraules, com els sons i les olors, o el tacte.


Quan em ve el so d’Etrúria, agafo de la meva biblioteca un llibret de tapa dura, editat a Argentina l’any 1961, Paseos etruscos de D. H. Lawrence, l’autor britànic famós sobretot per L’amant de Lady Chatterley. L’he tornat a treure avui, perquè l’altre dia les cigales cantaven a la vora.


Podran escoltar repetidament el cant de les ales vibrants de les cigales aquells que facin l’itinerari literari Rodoreda Romanyà que, cada dissabte de juliol i agost a les 6 de la tarda, ofereix l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. I podran tornar a sentir les paraules de Rodoreda, quan deia l’any 1976, “les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d’aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola.”


La fotografia recull el llorer, la magnòlia, els geranis, els suros... dels nostres estius a Romanyà, de data indefinida, com sol ser la felicitat.

2 comentaris:

  1. Quan vaig venir a viure a Vilanova, al migdia podia escoltar, com quan era nena a casa l'àvia, les cigales. Fa anys que ja no les sento, ditxosa tu, amiga, perquè ho enyoro.

    ResponElimina
  2. No les sento pas sempre que vull, Teresa! Però les podem sempre escoltar amb la imaginació.

    ResponElimina