El britànic lord Elgin, ambaixador davant l’imperi otomà, va comprar els marbres del fris del Partenó de l’Acròpolis d’Atenes a les autoritats turques entre 1801 i 1803, i al cap de pocs anys els va vendre al British Museum, on encara es poden contemplar. L’escultor nordamericà George Gray Bernard, dels seus viatges per Europa després de la Primera Gran Guerra, es va emportar (comprant-los també) diversos claustres romànics, entre ells el de Sant Miquel de Cuixà que s’exhibeix a The Cloisters, al nord de Manhattan, gràcies al mecenatge de John D. Rockefeller. Col·leccionistes àvids.
Res a envejar als emperadors romans que dels seus viatges de conquesta, per Egipte per exemple, s’emportaren els obeliscs que ornen la ciutat de Roma, a tantes places i placetes. Com l’altíssim de San Giovanni in Laterano o el que reposa sobre l’elefantet de Bernini a la piazza de Santa Maria sopra Minerva. Als emperadors no els calia comprar-los els “souvenirs” de viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada