La lluna blanca, Giordano nero, l’aigua del brollador atrapada en l’instant d'un capvespre, un aligot atlant que suporta parets escrostonades, antenes, teules velles, columnes adossades a sienes descolorits, persianes de llibret.
Campo de’ Fiori. La Roma dels mil rostres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada