Anglada a can Pla

Ahir al vespre vam inaugurar l’exposició “Maria Àngels Anglada 1930/1999. Vida i obra” a la Fundació Josep Pla de Palafrugell. L’exposició, organitzada per la Càtedra M. Àngels Anglada, es va poder veure per primera vegada a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, durant el mes d’abril. Tot seguit va passar a la Casa de Cultura de Girona. Amb aquesta exposició volem commemorar el desè aniversari de la mort de l’escriptora.

Al poemari Columnes d’hores (1965-1990), Maria Àngels Anglada hi va incloure el poema “En la mort de Josep Pla”, escrit poc després de la mort de l’homenot de Llofriu, és a dir després del dia 23 d’abril de 1981. No podia saber Maria Àngels Anglada que, just divuit anys després, ella també moriria un dia de Sant Jordi.

Anglada també va publicar un article al setmanari L’Empordà en el qual evocava alguns records de les seves trobades amb el solitari de Llofriu. Com aquest: “La primera vegada que hi vaig parlar, molt breument, va ser a Figueres, quan es va presentar un curtmetratge sobre ell i el seu paisatge. Aleshores ens va signar un exemplar del seu magnífic llibre “Catalunya vella”, i ens hi va escriure: “Figueres. Ai!”. Jo li vaig augurar una vellesa llarga i fecunda, com la de Sòfocles, i em va contestar: “Jo no viuré pas tant, senyora. He begut massa conyac”.”

Anglada estiuejarà a can Pla, des del 27 de juny fins al 27 de setembre d’aquest any 2009. Un bon pretext per a revisitar la seu de la Fundació, model exemplar de casa-museu, i per a rellegir l’obra d’aquests dos grans lectors i escriptors.