dimecres, 17 de juny de 2009

Tarragona la blava



L’oreneta (o era una gavina?) va suspendre el seu vol per poder sortir a la foto, envejosa de l’estàtua que mai no es mou i sempre queda bé. El tamariu treu el cap per sobre de la pèrgola del mirador per mirar el blau. La Casa Canals és pintada d’un blau intens. Els blaus impecables de Tarragona la blava, de Rovira i Virgili.


Tarragona romana, Tarragona escrita, Tarragona llegida un dissabte de juny. Tarragona es va posar el seu vestit més blau aquell cap de setmana de juny per acollir les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a la Universitat Rovira i Virgili.


D’esquena a la muralla romana i amb la vista del Camp, Magí Sunyer ens va llegir aquell text d’Antoni Rovira i Virgili de l’any 1926 sobre les tres ciutats del Camp de Tarragona, reproduït a Teatre de la ciutat: “Tarragona porta coturn patrici. Reus porta boines menestrals. Valls porta espardenyes camperoles. [...] Pel temperament, Tarragona és la calma; Reus, el neguit; Valls l’equilibri. [...] Reus, la ciutat inquieta, es desvetllà més d’hora. Tarragona, al cap d’unes quantes dècades, l’ha seguida desvetllada per la veu de la mar. I Valls, que mai no ha caigut en el son profund, ha mostrat els senyals de la seva vivacitat terral a despit d’un període econòmicament desfavorable.”


Potser Josep Pla recordava aquest text quan escriví a Cartes d’Itàlia: “Les tres grans ciutats del Po tenen, fatalment, alguna cosa del seu paisatge. Així, Torí té alguna cosa d’ordenat i elegant; Milà és la massa i la vida tal com raja; Venècia és el plaer, la joia i la tova voluptuositat.”


Recomano vivament el magnífic llibre de Joan Cavallé, Tarragona escrita. La ciutat vista pels escriptors. Només hi manquen els mapes perquè sigui l’atles literari de la ciutat de Tarragona. S’hi poden trobar textos d’autors que han parlat de la ciutat; escriptors de fora, com Baroja, Balzac o Madame de Lafayette, i tarragonins com Olga Xirinacs que també ens va acompanyar per oferir-nos una bella interpretació de Tardor, l’obra del poeta i capellà Miquel Melendres, nascut a Girona, però tarragoní des dels cinc anys d’edat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada