dijous, 24 de juny de 2010

Wagneriana

Capvespre de dilluns, 21 de juny, pati del restaurant Enoteca Gastaldi a la plaça de Sant Pere de Girona: presentació en societat de la Societat Wagneriana de Girona. Vetllada deliciosa. Bona música i bons intèrprets. La “Liebestod”, de Tristan und Isolde, sonava dolcíssima a les mans del pianista Claudio Suzin. I la soprano Carmen Rodríguez Arceiz va brodar l’ària de Tannhäuser, “Dich teure Halle”.


Sembla ser que l’escriptor Prudenci Bertrana va ser un entusiasta wagnerià. A l’article “Wagner a Girona” que va publicar a la Revista Lletres, per saludar la primera estrena wagneriana a Girona, l’òpera Lohengrin, l’any 1907, hi deia: “L’esperit reformador del mestre alemany no’ns espantava pas a nosaltres, car fou també un enemic acèrrim dels francesos y ja es sabut que aquí els tals veins hi malmenaren moltes coses: erem amb ell, per lo tant, companys d’agravi.”


Amb tot, no crec pas que Bertrana hagués refusat l’exquisit champagne Veuve Doussot amb el qual ens va obsequiar la junta fundacional wagneriana, dilluns. Ad multos annos, amici!


Feia només tres anys que havia mort el compositor quan, l’any 1886 a Llagostera, van construir una font amb el personatge-màscara de la fotografia, que em sembla sortit d’una òpera de Wagner. No sé pas dir el perquè.

4 comentaris:

  1. Sobretot les àries de Wagner són grandioses... Tant, que no semblen d'aquest món sinó d'un món per venir, harmònic i complet.

    ResponElimina
  2. Amb tot, jo sóc més pucciniana! Una abraçada, Teresa.

    ResponElimina
  3. ... I jo, en òpera, em declaro rossinià entusiàstic. ;)

    ResponElimina
  4. Tants caps, tants barrets. Una abraçada, Assur!

    ResponElimina