A Itàlia retallen fort. La “manovra finanzaria” del govern de Berlusconi fereix de mort unes 230 institucions culturals italianes, algunes de les quals són més que centenàries.
És el cas de l’Istituto Storico Italiano per il Medioevo. Va ser fundat el 1883 per donar “unitat i sistema a les publicacions de les fonts d’història nacional”. L’institut té al seu càrrec, per exemple, la reedició dels Rerum Italicarum Scriptores de Muratori. Té la seu al Palazzo Borromini, al bell mig de la Roma papal del Renaixement, i acull una biblioteca històrica especialitzada de més de cent mil volums.
Davant l’amenaça, Massimo Miglio, el president de l’ISIME, ha convocat una jornada “24 ore di medioevo”, per sensibilitzar tothom de la difícil situació. Així el primer de juliol, des de les 10 del matí fins a les 2 de la tarda de l’endemà, es llegiran textos de fonts medievals o historiogràfiques, es projectaran pel·lícules i es faran actuacions musicals i representacions teatrals. Us podeu apuntar abans del 13 de juny en aquesta adreça electrònica segreteria@isime.it
Vaig fer la fotografia del Palazzo Borromini, al costat de la Chiesa Nuova, el novembre de 2008, abans de la inauguració del congrés L’umanesimo catalano e l’Italia. Cultura, storia e arte, que vam organitzar conjuntament amb l’ISIME. La fotografia de la biblioteca és del 9 de febrer de 2005, quan em vaig emportar els meus estudiants de llatí a fer la classe a Roma.
Entrades
Poc anem pas bé.
ResponEliminaCom que l'alta cultura és considerada un excedent, passen aquestes coses que aviat haurem de lamentar.
ResponEliminaBons records Roma 2008, oi David? A veure on arribarem.
ResponEliminaSempre he pensat que la cultura és un bé comú.
Com pot ser que en la societat on estem vivint no hi hagi lloc per la cultura?
ResponEliminaIndiganda!
Realment, avui casi ploro quan he llegit els talls financers que rebrà el Liceu els pròxims anys, i se m'ha aparegut la imatge, per molts catastròfica, d'un Liceu buit i guanyant pols amb el temps. Bé, després m'he avergonyit al adonar-me que hi ha gent que mor de gana i jo em preocupava tant per una sola passió, que jo sento com la meva vida, que per molts no és res més que la decadència d'un elitisme arcaic. Això seria acceptable si la meva llàstima per les veus que han encantat l'Opera com a entitat cultural no fos una metàfora interioritzada de tot tipus de cultura i coneixement que en aquest moment està en declivi per raons econòmiques. Segurament no sóc lúnic, però en aquests moments, l'única cosa que em manté despert d'aquest somni de crisi, o com vulgueu, em manté en un dolç somni, és la cultura i l'estudi. Ens treuran això, únic consol intangible, encara que considerablement car i deficitari, de la humanitat?
ResponEliminaResistim! Per sort, poden morir moltes entitats culturals, però la llavor i l'esperit es porta a dins i en la resistència a la ignorància.
Des del cor,
Lars M. Hvass
La cultura és necessària per cultivar l'esperit. Ja ho deien els clàssics. Res de luxe, res de futilitat o d'inutilitat. La cultura és un bé comú i necessari. Esther i Lars, resisitirem! Una abraçada a tots dos.
ResponElimina