Són arquetips femenins de la mitologia grecollatina. Ambdues porten a terme accions terribles. Medea va matar els seus fills per venjar-se de Jàson, l’home que la va abandonar. Electra va matar la seva mare Clitemnestra, la qual havia assassinat el seu marit Agamèmnon.
Medea i Electra són personatges torturats davant del dilema. Electra vol fer justícia contra l’assassina del seu pare, que és la seva mateixa mare. Medea vol castigar Jàson. Els fills són moneda de canvi, per a Medea. La mare és més assassina que mare, per a Electra. Medea i Electra estimen. Però hi ha una força superior que les empeny a matar, perquè estimen.
Als diaris, aquests dies, Medea i Electra tornen a ser protagonistes, amb nous noms, en d’altres llocs. A la vida de debò.
Maria Callas interpreta Medea, al film de Pasolini, l’any 1969. Margarida Xirgu l’any 1934, al teatre romà de Mèrida, vestida per representar Elektra de Sòfocles.
Entrades
Eros i Thànatos conviuen dins nostre, sí, lluiten per imposar-se. Que al final guanyi Amor, però. No obstant això, el drama està servit i ha inspirat i inspira tantes obres mestres!
ResponEliminaLas tragedias nos las sirve diariamente la televisión. La vida no es una tragedia, es un drama, como recordaba Jean Anouilh en "Antígona". El drama siempre tiene salida, es la puerta de la esperanza.
ResponEliminaSaludos.
En algun lloc vaig llegir que la vida és una tragèdia per als que senten, una comèdia per als que pensen.
ResponElimina