El mes d’abril de 1910 va néixer Rosa Leveroni a Barcelona. Hi va morir el mes d’agost de 1985. Enguany, com va passar l’any 2008 amb Mercè Rodoreda, commemorem el centenari del naixement i el vint-i-cinquè aniversari de la mort de l’escriptora, cadaquesenca d’adopció.
Aquesta tarda li hem retut homenatge a la seu de l’Institut Català de les Dones, a Barcelona. A l’octubre hi haurà un altre homenatge a Cadaqués, on és enterrada, perquè va voler i perquè s’havia fet seu Cadaqués, com a lloc literari.
Rosa Leveroni es va enamorar de la literatura i de l’amor. Així és que va fer de l’amor matèria literària. I va fer de la literatura matèria amorosa. És per aquesta simbiosi estreta i profunda que Rosa Leveroni és el poeta de l’amor per excel·lència de la literatura catalana.
No es poden dir millor que en aquest seu “Pòrtic” la literatura i l’amor:
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l’estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè fos jo més teva.
Girona, 15 de juny, novament.
Molt ben trobada la definició de la poesia essencial de Rosa Leveroni: l'amor com a matèria literària i que a través del seu dir la literatura es transforma en matèria amorosa. Seguirem l'homenatge iniciat ahir...
ResponEliminaBen segur que el seguirem, Teresa. Estic contenta que t'agradi. Em pregunto si ella hauria aprovat la definició...
ResponEliminaDemà a Crespià -Nit de lluna plena" faré un petit homenatge a Rosa Leveroni. Llegiré un poema seu, un de la Quima Jaume i un de la Rosa Font.
ResponEliminaHo pots veure al meu blog.
Per tant, solidaritat amb l'homenatge.
Una abraçada.
Va anar bé a Crespià, Lluís? Una abraçada.
ResponElimina