dimecres, 23 de juny de 2010

Persona

Parlava en el post anterior de l’evolució del significat de la paraula “turisme”. Vet aquí el que va passar amb la paraula “persona”. És una d’aquelles paraules que la llengua llatina va prendre de la veïna llengua etrusca. De fet significava “màscara”, o “rol”, d’un actor en una peça teatral. Així apareix també en molts textos llatins antics. Fins que va atènyer el significat actual: individu de l’espècie humana. És clar, els individus de l’espècie animal no es posen màscara, quan surten de casa, cada matí.


Sempre m’ha inquietat i m’ha fascinat que en l’origen del mot “persona” s’hi amagués la màscara.


I és que les paraules, com diu Horaci, canvien com els boscos van canviant les fulles al llarg de l’any. Es donaran nous continguts a paraules velles, renaixeran paraules que ja havien desaparegut i en cauran d’altres que estan en plena vigoria, si ho vol l’ús, en poder del qual es troba el dret i la norma de la llengua.


La fotografia que vaig fer a la Grand Army Plaza de Manhattan, el mes de setembre de 2009, recull un grup d’individus de l’espècie humana que camina i un grup d’individus de l’espècie animal que pren el sol dalt del semàfor, en un amuntegament de paisatge urbà espectacular.

5 comentaris:

  1. Si es vol, es pot considerar el cos també com una gran màscara, l'embolcall del que és més important, diga-li esperit, espurna divina, energia pura. M'admira la saviesa dels grecs, que van encertar tant a l'hora de donar noms a les coses.

    ResponElimina
  2. Con todo, hay máscaras que cuesta muchísimo arrancar y, a veces, no se consigue nunca. Besitos.

    ResponElimina
  3. Ah, amigues meves, Teresa, Isabel, com m'agraden els vostres comentaris! Ara recordo aquell poema de l'Anglada "No sé jugar amb màscares". Penso que tots hi juguem, un dia o un altre, en un aspecte o un altre. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  4. Saps quina altra cosa també m'admira, tot i que de vegades estan creats des d'un pòsit bastit de mala fel?... Doncs els malnoms que la gent, a vegades amb gran encert, s'empesca, i no solament em refereixo als de les persones, sinó també als monuments, als edificis, als habitants d'un determinat lloc...

    ResponElimina
  5. I una vegada posat el malnom, que difícil és desfer-se'n! La brama fa forat i és persistent! Gràcies, Assur.

    ResponElimina