dissabte, 5 de juny de 2010

Cimals romans

El campanar de l’església de Sant’Eustachio, davant per davant del millor cafè de Roma, segons els entesos, romans i gironins. N’hi ha que es converteixen en caure del cavall, d’altres, com Sant Eustaqui, durant una cacera de cèrvols. D’aquí ve el cap de cèrvol coronat amb una creu que corona el frontó de l’església.

El campanar de l’església de Santa Brígida a Piazza Farnese, just al lloc que havia ocupat la casa de la santa, quan era una princesa sueca, al segle XIV.


Roma, 30 de maig de 2010.

4 comentaris:

  1. Que ho fa que ens siguin tan atractives les alçades? Instint d'espigar, de posar-se dempeus, de resar mirant amunt (o endins) de les pròpies alçades.
    Belles postals de Roma que fan pensar, gràcies per oferir-nos-les.

    ResponElimina
  2. Com els xiprers, sempre amunt, el cel és la fita. Gràcies a tu per mirar les postals, Teresa. I per les teves paraules. Petons.

    ResponElimina
  3. Precisamente por la cornamenta de ciervo que la corona, los romanos no quieren casarse en esa iglesia... Besos, querida amiga.

    ResponElimina