Parlar de turisme cultural és una redundància i l’efecte d’una desviació del mot “turisme” en un moment determinat de la història: quan les persones van començar a desplaçar-se, en massa, sobretot a l’estiu, a la cerca de sol, platja i oci. Per això es van començar a posar adjectius al mot. Llàstima de no haver trobat un adjectiu que definís aquest turisme de sol i platja. Hauríem pogut deixar el mot turisme, sense adjectius, com a sinònim del que és: viatjar pel gust de conèixer.
El mot prové del francès. Un touriste és aquell que fa un tour, és a dir un volt, un passeig, un viatge. El diccionari francès d’Émile Littré el defineix així: “Es diu dels viatgers que recorren països estrangers per curiositat i oci, que fan una espècie de gira per països habitualment visitats pels seus compatriotes. Es diu sobretot dels viatgers anglesos a França, Suïssa i Itàlia.” És probable que monsieur Littré, quan va publicar el diccionari l’any 1863, pensés en allò que s’anomena el Grand Tour.
Així, en l’origen i per etimologia, fer turisme és fer cultura, és a dir, el turisme és una forma de cultura, perquè el viatge, la curiositat, la cerca de coneixement, enriqueixen, fan créixer, interiorment, és clar.
Feia de turista a Llagostera el mes de febrer passat, quan vaig fotografiar la cinta blanca de l’horitzó, des del mirador de l’església.
Entrades
Una idea ràpida: sóc un turista de la Internet, aquesta geografia on no hi ha estats ni nacions, on els territoris apareixen i desapareixen, perquè són líquids i lliures.
ResponEliminaRecullo la teva idea, Miquel. M'agrada molt. L'internauta, també és un viatger, ergo un turista. Gràcies!
ResponEliminaDe vegades a casa diem: anem a fer un tour, o avui mirarem la nostra ciutat amb ulls de turista. Que és una manera de dir que les coses que veiem de manera ordinària avui les mirarem de manera extraordinària. I la veritat és que funciona!
ResponEliminaJa ho deia Josep Pla al seu "Quadern de Notes vistes": "A la tarda, un taxi ens ha fet fer el turista de bo de bo. En deu minuts hem donat tres o quatre voltes a la ciutat... Ho hem vist tot"...
ResponEliminaParlava de Berna.
A peu o en cotxe, com m'agrada fer volts per la ciutat pel pur plaer de mirar, de fer el turista i descobrir racons que la pressa ens impedeix de veure. Gràcies, Teresa i Lluís, per les vostres aportacions.
ResponEliminaMariàngela,
ResponEliminaHe restat en silenci però t'he anat seguint. Rarament em deixo perdre res del que, amb tant bon gust, ens deixes al teu blog pel nostre gaudi.
Discretament jo t'aniré llegint. Saps qui sóc i on sóc.
Celebro enormement els èxits merescuts que et reconeix la vida. Jo solo escoltar i callar pero avui t'ho he volgut dir. No té cap importància però volia que sabessis que et llegeixo. És nit de Sant Joan. La màgia m'ha guiat la mà.
Amb afecte!
Arbre de foc, gràcies per les teves paraules, que no he vist fins avui. Gràcies per seguir el que escric. De fet, si escric, és per tenir interlocutors o lectors, com quan faig les classes. No pdria fer classe, si no tingués estudiants. M'agrada el bloc justament per aquesta possibilitat, quasi immediata, de saber que hi ha algú que ha llegit el que he escrit. Sí que té importància per a mi que m'hagis dit el que m'has dit. Però sóc molt tanoca i no sé qui ets. He visitat el teu bloc i m'he identificat amb moltes de les coses que hi has escrit. Potser et deixaré aquest comentari allà també, per assegurar-me que el llegeixes.
ResponEliminaUna abraçada.
Mariàngela,
ResponEliminaT'he contestat en el meu blog. No et diguis tanoca. No.
M'ha fet molt feliç que, sense saber qui sóc, t'hagis identificat amb algunes de les coses que dic. Glòria és el meu nom i Girona la ciutat on compartíem curs i classe en aquells anys quan tu venies de Llagostera i jo de Caldes.
Rep tot el meu afecte!
Gràcies, Glòria, retrobada. Ja en tinc prou per trobar-te en la meva memòria. Tornarem a compartir espais i llocs, encara que sigui virtualment. M'agradarà.
ResponEliminaUna forta abraçada.