Dimarts passat vaig veure una pel·lícula: Adaptation. El lladre d’orquídies, de l’any 2002, obra del jove director Spike Jonze. Em va interessar la variada reflexió sobre el doble: la doble vida de l’escriptora-periodista Susan Orlean, interpretada per Meryl Streep; el germà bessó del guionista Charlie Kaufman, interpretats per Nicolas Cage; realitat i ficció foses en el film; guió i novel·la; orquídia i insecte pol·linitzador. I el lladre John Laroche, al bell mig, amb la seva múltiple vida.
Ara, em miro diferentment les enigmàtiques orquídies que tinc a casa, a la sala. Penso en la fulla, alhora una i doble, del ginkgo biloba. Sembla que s’hi troben bé, a casa, les orquídies, perquè tornen des de fa anys, tot i que no hi trobin la seva meitat, l’insecte que les hauria de pol·linitzar. Les vaig fotografiar, inquietants i ufanoses, el darrer Divendres Sant. Silencioses.
Entrades
El doble el portem a dins, sembla, alhora que té dues cares, la del àngel caigut i la del àngel lluminós. A vegades es barallen, com Jacob amb el seu àngel, imatge de la lluita entre les nostres dues meitats.
ResponEliminaUf, m'he posat metafísica...
Portem el doble a dins i cerquem la nostra meitat. Quanta contradicció en la vida humana, Teresa!
ResponEliminaPreciosas tus orquídeas. Y no sé si tendremos un doble o una mitad. Un abrazo muy fuerte.
ResponEliminaAh, si supiéramos todo! Gracias, Isabel.
ResponElimina