El cel s’enstristeix i plora, cada dia a la tarda, en aquesta primavera que s’acabarà dilluns. Abans d’ahir, vam tenir sort, es va aclarir. El sol anava a la posta, mentre queia una fina cortina d’aigua. “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...” I el dia ens va deixar aquest cel dramàtic per donar pas a la nit.
Un cel en porta un altre, i un altre, i un altre, i pots refer tots els viatges en un sol capvespre, en un sol viatge, fet amb la ment. Si mires el cel.
Entrades
Acabava d'escriure el meu post, on parlo de primaveres, i ara llegeixo aquest teu. Diga-li connexió espiritual, però tan certa...
ResponEliminaSóc una fanàtica dels "nexus rerum". I entre les persones. Una de les meravelles del viure. Sint nexus perennes, amica!
ResponEliminaEl cel del vespre de divendres d'abans de Sant Joan... Fantàstic!
ResponEliminaColor de fotografia antiga, oi, Punt A Punt?
ResponElimina