dijous, 27 de gener de 2011

A l’òpera

The Age of Innocence de Martin Scorsese comença amb l’ària de Margherite del Faust de Gounod. Senso de Luchino Visconti comença amb el duet de Manrico i Leonora d’Il trovatore de Verdi.

L’acció de la pel·lícula de Scorsese transcorre a la Metropolitan Opera de New York l’any 1870, la de Visconti al teatre la Fenice de Venècia l’any 1866. 

La meva pel·lícula hauria de començar amb Puccini, o amb l’ària de Cavaradossi de Tosca a la New York City Opera, o amb l’ària de Calaf de Turandot a la Metropolitan Opera de New York, nel mezzo del cammin di nostra vita.

A la fotografia, l’edifici de la Metropolitan Opera de nit, ben il·luminat com m’agrada més, un dia de representació. A un costat i a l’altre, a l’interior, es poden distingir els murals de Chagall. La vaig fer a primers de gener de l’any 2008.

5 comentaris:

  1. La grandiositat i solemnitat de l'òpera eleva l'esperit. Els teatres d'òpera són com esglésies laiques.

    ResponElimina
  2. Em deixes triar un oratori...? Jo començaria la meva pel·lícula amb “Lascia la spina, cogli la rosa” de “Il Trionfo del Tempo e del Disinganno de Haendel. Ara només he de triar lloc!

    ResponElimina
  3. Com m'engrescaria amb palaus operístics i àries inoblidables! Però no me'n puc estar del tot: "Arrigo, ti parla un cuore..." de "I vespri siciliani" de Verdi i també al MET, per què no? L'hauria de cantar Montserrat Caballé amb la veu que tenia els anys setanta.
    Post molt evocador, Mariàngela. Gràcies.

    ResponElimina
  4. Yo comenzaría mi película con "una furtiva lácrima", luego con el "ritorna Vincitor", seguiría con algún minueto, por ejemplo de Chopin, un aleggro de Schubert y terminaría con el adagio de Albinoni; con un epílogo: el cant dels ocells de Casals.

    ResponElimina
  5. He gaudit d'una fantàstica audició amb les peces de les vostres pel·lícules, i des de casa he neutralitzat aquest dia rúfol. Ja puc sortir cap a la Universitat!

    Una abraçada, Teresa, Jordi, Glòria, Alena.

    Glòria, avui és Sant Tomàs. Recordes aquells esmorzars i el Metastasi? Com passa el temps!

    ResponElimina