El dret de ciutadania

L’any 62 abans de Crist, el poeta Àrquias va ser acusat d’haver usurpat la ciutadania romana. Àrquias havia nascut a Antioquia d’Àsia i ja als 17 anys era considerat un gran poeta primer a la Magna Grècia, després a la mateixa Roma. La llei que concedia la ciutadania era estricta. Ciceró es va encarregar de la defensa del poeta. Va demostrar que Àrquias complia tots els requisits que demanava la llei. Però, va voler convèncer els jutges que, si Àrquias no hagués estat ciutadà, que ho era, només per les seves virtuts ja se l’hauria de nomenar ciutadà romà. El discurs tracta un tema ben d’avui: la dificultat dels immigrants per obtenir el dret de ciutadania, i a més és un abrandat elogi de les lletres i de la poesia. 

Pensava en tot això, quan llegia al diari la història de la jove Maria Amelie que sembla que l’any 2010 va assolir gran èxit amb una obra en la qual explicava la seva història d’immigrant clandestina a Noruega, des de fa 11 anys. Tot i l’èxit, o a causa justament de l’èxit que la va tornar visible, les autoritats la van detenir perquè violava la llei d’estrangeria i la volen expulsar del país. Nihil novum sub sole.

Vaig fotografiar la inscripció del temple de Saturn el mes de desembre de 2010.