diumenge, 23 de gener del 2011

El dret de ciutadania

L’any 62 abans de Crist, el poeta Àrquias va ser acusat d’haver usurpat la ciutadania romana. Àrquias havia nascut a Antioquia d’Àsia i ja als 17 anys era considerat un gran poeta primer a la Magna Grècia, després a la mateixa Roma. La llei que concedia la ciutadania era estricta. Ciceró es va encarregar de la defensa del poeta. Va demostrar que Àrquias complia tots els requisits que demanava la llei. Però, va voler convèncer els jutges que, si Àrquias no hagués estat ciutadà, que ho era, només per les seves virtuts ja se l’hauria de nomenar ciutadà romà. El discurs tracta un tema ben d’avui: la dificultat dels immigrants per obtenir el dret de ciutadania, i a més és un abrandat elogi de les lletres i de la poesia. 
Pensava en tot això, quan llegia al diari la història de la jove Maria Amelie que sembla que l’any 2010 va assolir gran èxit amb una obra en la qual explicava la seva història d’immigrant clandestina a Noruega, des de fa 11 anys. Tot i l’èxit, o a causa justament de l’èxit que la va tornar visible, les autoritats la van detenir perquè violava la llei d’estrangeria i la volen expulsar del país. Nihil novum sub sole.
Vaig fotografiar la inscripció del temple de Saturn el mes de desembre de 2010.

10 comentaris:

  1. Tema d'actualitat, ben trist oi? Per raons no de ciutadania em recorda el cas d'Ovidi, enviat a l'ostracisme per l'emperador August.

    El vincle: la persecució de la diferència, bé sigui per raons d'origen o per llurs idees...

    Com sempre un plaer...

    ResponElimina
  2. Si en general se sabés una mica més d'història potser no repetiríem tants errors.

    ResponElimina
  3. Teresa té raó. Diuen que la Hisstòria és la mestra de la vida i, diuen també que el poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Sembla ser que és això.
    Et trobava a faltar, Mariàngela!

    ResponElimina
  4. Gràcies pels vostres comentaris, Jordi, Teresa, Vinyet i Glòria!
    Sembla que cada generació ha d'aprendre de cap i de nou, com si no servís de res l'experiència, ni la història. Hem de tornar a començar cada vegada, individualment i col·lectiva?
    Aquestes dues setmanes de classes de gener han estat d'allò més treballoses, s'ha ajuntat tot! A veure si puc posar-me al dia dels vostres blocs. Gràcies per trobar-me a faltar, Glòria!
    Abraçada!

    ResponElimina
  5. Desde MI SIGLO, como siempre, mi agradecimiento. Efectivamente, nada nuevo bajo el sol.
    Y sin embargo hay que estudiar siempre las mismas cosas nuevas...
    Un saludos
    JJP

    ResponElimina
  6. En Jordi té raó, les raons d'actualitat del tema son unes altres, tristament.
    Jo també et trobava a faltar, Mariàngela. Ben tornada!

    ResponElimina
  7. Un placer recibir la visita de MI SIGLO. Como los ríos, siempre iguales, siempre distintos...

    Gràcies, Lluís! Em diuen que el plaer de llegir va molt bé. Enhorabona!

    ResponElimina
  8. "Pro Archia poeta", aquest va ser el tercer text que ens vas fer treballar ja fa uns quants (ja per mi força) anys. Gràcies per tot aquell saber, Mariàngela.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies per aquest record, home tranquil. No saps pas que feliç em fa cada vegada que un dels meus estudiants em regala una memòria com aquesta. Quina meravella de text, oi? Salutacions cordialíssimes.

    ResponElimina