dijous, 13 de gener de 2011

El deixant

Llegia de Francis Ponge, El partit pres de les coses. M’anava engrescant amb la seva miniaturista descripció, irònica i tendra, de les coses. Arribo a aquesta metàfora del cargol “Talment un gran vaixell, amb el deixant argentat”, i esclato d’admiració. Vaig a la biblioteca i agafo Els camins del mar de Joan Bastardas. Rellegeixo la número 3 de les seves Nòtules i postil·les als “camins del mar”, i m’afegeixo a la seva admiració per aquests dos versos de Maria Àngels Anglada “Puc veure l’oreneta al seu reialme gràcil / -petita vela fosca, camins sense deixant.”

Perquè el deixant no sigui tan efímer l’anoto en aquest bloc.

A la fotografia, deixants diversos al Hudson, un capvespre de l’any 2009, des de Riverside Drive.

6 comentaris:

  1. Estela, també en podríem dir, dels deixants, allò que resta tan subtil i commovedor...

    ResponElimina
  2. El deixant no és efímer sinó empremta que forma part del tot. Gràcies per haver-me retornat aquesta paraula.

    ResponElimina
  3. Deixants, els de la foto, que espero poder veure d'aquí ben poc, ja que al març-abril viatjo a Nova York i m'allotjo a casa d'uns amics a Nyack on Hudson... -lloc natal d'en Edward Hopper. Espero deixar algun deixant
    del meu pas i que romangui!

    ResponElimina
  4. Bonica l'estela, Teresa!

    Hi deu haver deixants efímers i deixants que deixen petjada, potser, Vinyet.

    Records al Hudson de part meva, Jordi. Com me l'estimo! Bona estada al país de Hopper. Segur que deixaràs deixants.

    ResponElimina
  5. Vaixells i deixants,
    veles, somnis i cants,
    amors i amants
    als mars n'hi ha tants
    com als cors grans espants!

    ResponElimina
  6. Gràcies pel poema i per rimar deixant amb mots tan suggerents, Joan!

    ResponElimina