Aquest divendres i dissabte 13 i 14 de març, hem commemorat els 10 anys de la mort de l'escriptora Maria Àngels Anglada a Barcelona, en el marc de les III Jornades de Clàssiques organitzades pel Col·legi de Doctors i Llicenciats. Ho hem fet amb un homenatge doble, primer una taula rodona amb la presència i les paraules de Dolors Condom, Sam Abrams, Carles Miralles i jo mateixa, després una lectura de textos d'Anglada per part de professors i estudiants de secundària. Anglada va deixar la seva veu a tots aquells que han patit i pateixen opressió, als jueus d'Auschwitz, als infants del Vietnam, als armenis, als bosnians, a tots els perseguits injustament.
El vent
Aquesta nit escolto el vent
on xiula el crit de tots els homes
que ja han mudat la pell d'infant
i ara no poden riure en somnis.
Quin fred -em dic- quan sento el Temps
apilar anuncis de flors tendres,
cremar en focs tebis de tardor
un parpalleig de primavera.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada